Estrelles en explosió a la ciència ficció

La idea de sols explotant i anihilant planetes sencers ha estat sempre extraordinàriament atractiva per al món de la ciència ficció. Així que el tema ha estat tocat des de tots els punts de vista possibles.

Nova i l'ilirion.

El món retratat per Delany resulta fascinant. L'obsessiva recerca de Lorq té nombrosos punts en comú amb la de la balena blanca del capità Achab: obsessiva, impossible, més enllà i per damunt de la pròpia vida. Acompanya al capità una tripulació produte d'una de les més variades societats interestel.lars de la literatura del gènere. El llibre manté el lector en una contínua sorpresa: les naus MRL, els acoplaments cyborg que permeten des del govern d'aquestes naus fins l'utililització de qualsevol altra màquina, per complicada que sembli, els instruments musicals capaços d'excitar simultàniament tots els nostres sentits, la terraformació d'inhòspits planetes en llocs paradisíacs gràcies a l'immens poder energètic de l'ilirion... al llarg de tot el llibre el lector avança de meravella en meravella. Però sempre als talons de la recerca obsessiva i autodestructiva del meravellós grial, bressol de tota aquella civilització.

Nova presenta una excel.lent descripció dels mecanismes de formació d'una supernova de tipus II, incloent l'existència d'un possible camí de trànsit pel seu interior. Tanmateix il.lustra clarament el paper de la supernova com a generador d'elements pesats... i els seus efectes destructius sobre un possible sistema planetari que girés al voltant de la mateixa. (concretament al voltant de les restes d'una supernova de tipus I).

Pat Rawlings per JPL-NASA.

El món al final del temps.

L'altre gran protagonista de la història es Wan-To. Wan-To pertany a una raça de éssers constituïts per plasma que han evolucionat a l'interior de les estrelles. La visió que Pohl ens ofereix de aquestes entitats resulta simplement fascinant. Per exemple, els éssers de plasma han solucionat el problema de la comunicació a distàncies interestel.lars mitjançant la utilització de parells Einstein-Rosen-Podolsky (ERP per abreviar). Aquests aparells estan constituïts per partícules que en determinades condicions interactuen mútuament en temps nul... encara que estiguin separades per un univers de distància. El problema del transport se soluciona mitjançant la utilització de taquions, les propietats dels quals també estan excel.lentment descrites a l'obra. La dinàmica del nucli dels sols, els diferents tipus d'estrelles, la perspectiva de l'univers des del punt de vista d'un ésser resident a l'interior d'una estrella y els processos mentals dels quals estan enllaçats mitjançant neutrins constitueixen un prodigi d'imaginació... i de precisió.

La trama de la novel.la comença quan els destins de les dues espècies es creuen. En efecte, una de les característiques comunes de la raça de Wan-To amb els éssers humans es la seva passió per la guerra. I la guerra entre uns éssers tan extraordinàriament poderosos no és cosa de broma... especialment per a uns éssers tan dèbils i desvalguts com els humans. Els éssers de plasma es dediquen a generar supernoves per anihilar-se mútuament, interferint amb la gravetat i afectant als nuclis de les estrelles. I els humans es veuen sobtadament inmersos en aquest enfrontament quan un sol esclata bruscament al seu camí vers al planeta que van a colonitzar, desbaratant el seu esquema de deceleració mitjançant la vela solar.

Posteriorment, tot el grup d'estrelles en què es troba la seva colònia és desplaçat a velocitats relativistes per fer de reclam als trets dels parents de Wan-To. Els efectes que sobre la ecologia del planeta i la societat dels humans té aquest desplaçament són una obra mestra de rigor i d'interés. I la manera com aquests humans són conduïts al seu enfrontament final amb l'ésser de plasma a la mateixa mort de l'univers manté l'interés del lector fins l'última pàgina.

Viatges interestel.lars, viatges pel temps utilitzant la hibernació i els desplaçaments relativistes, comunicacions més ràpides que la llum, trobades amb diferents espècies, descripció de la mecànica estel.lar, repàs dels diferents tipus d'estrelles existents, incloent alguns objectes exòtics com les enanes marrons... tot en mig de la història de la implacable lluita per la supervivència de la colònia humana fan d'aquesta obra una fita indispensable al món de la ciència ficció.

Perduts a l'espai.

Un altre gran relat sobre els efectes d'una nova el tenim a "L'estrella", de Arthur C. Clarke, un relat guanyador del premi Hugo. "L'estrella" relata l'esgarrifós viatge d'una expedició astronòmica que arriba a un sistema solar devastat per l'explosió d'una nova. Aquesta expedició descobreix inesperadament entre les restes calcinades de l'únic planeta que ha sobreviscut a l'holocaust el cenotafi erigit per una civilització extraterrestre condemnada pel destí a ser immolada a la flamejant pira del seu sol. Els dubtes que l'existència d'aquesta civilització provoquen sobre la fe del narrador i l'esgarrifós final del relat el converteixen, sense cap gènere de de dubte, en una obra mestra. "L'estrella" conté una descripció bastant realista dels efectes que una explosió d'una estrella poden tenir sobre el seu sistema planetari.

Clarke també toca el tema de la supernova en el seu relat "Partida de rescate". Una nau d'una aliança alienígena multicultural és desviada per contactar amb la Humanitat, després de detectar-se la imminent conversió del Sol en una nova. Quan la nau finalment arriba al nostre planeta, descobreix que els éssers humans no s'han quedat a esperar l'explosió del seu sol... i han iniciat el seu propi viatge cap a les estrelles utilitzant una immensa flota de naus sublumíniques. "Partida de rescate" és un relat molt interessant, no només pels equívocs culturals que el contacte entre dues civilitzacions produeix sino perquè es troba basada en certa manera en fets verídics. A la vida real resulta pràcticament impossible determinar quan una estrella arribarà a la fase de nova o supernova. Senzillament, les capes exteriors continuen cremant-se normalment... mentre que el nucli intern es col.lapsa. Però, com hem vist, sí existeix un indicador, encara que bastant indirecte, per verificar l'estat del nucli de l'estrella: els neutrins que l'abandonen. A major densitat nuclear, més iteracions i menys neutrins. El problema és que des que es van iniciar les medicions d'aquestes esquívoles partícules hem descobert que el nostre sol emet molts menys neutrins de l'esperat. Aquesta curiosa anomalia, àmpliament estudiada i per a la qual no tenim en aquest moment explicació, és utilitzada per Clarke per justificar al seu moment l'esclat del Sol.

A la mateixa línia de "Partida de Rescate" tenim "Càntics de la llunyana Terra". En aquest llibre, asistim a la diàspora de la humanitat entre les estrelles fugint de nou de l'esclat del nostre sol. Per solventar els problemes derivats del viatge interestel.lar a velocitats sublumíniques, els homes recorren a l'ús de naus sembradores automàtiques, que transporten a les estrelles el material genètic i embrions a la recerca d'aquells planetes aptes per al desenvolupament de les formes de vida terrestre. La educació dels colons està mediatitzada per la informació emmagatzemada a les computadores de la colònia... de la qual han estat eliminats aquells elements "perillosos" com les dades referents a les guerres i a les religions. Però, just abans de la mort del Sol, els éssers humans es fan amb la clau del viatge interestel.lar a velocitats quasi llumíniques. El llibre relata precisament la trobada de l'última nau de la Terra, amb una d'aquestes colònies sembrades per una nau automàtica al començament de la fugida de la Humanitat des del nostre planeta mare...

L'última obra de Clarke sobre esclats estel.lars és el fantàstic conte "Estimeu aquest univers". Com en el relat anterior, en un moment donat la Humanitat detecta que el sol està a punt de passar a fase de nova. És impossible abandonar el planeta. L'única esperança consisteix en entrar en comunicació amb una llunyaníssima civilització capaç de crear i modificar al seu caprici púlsars i estrelles. Però per tal que la comunicació tingui el més mínim sentit, ha de ser més ràpida que la llum. La manera com els humans es preparen per l'emisió d'aquest desesperat crit d'ajut al final de la història és un exemple clàsic d'allò que els sorprenents finals de Clarke ens poden arribar a oferir. Una pintura excel.lent de la desesperació d'una civilització que sap que està codemnada per la mort del seu sol.

Escort service, Slawek Wojtowicz.

Finals agònics.

Finalment, no podem oblidar aquells relats en què la influència de la tecnologia provoca la destrucció dels sols. En efecte, un arma capaç d'induir en una estrella l'estat de nova és l'arma definitiva: no només destrueix el planeta dels nostres enemics sino també el seu sistema solar i tot allò contingut en ell. Aquest tipus d'armes és utilitzada a "Tropes de l'Espai" de Heinlein sota el nom de "bomba Nova". També apareixen a la pel.licula "La nova generació", de la sèrie Star Trek, en forma de torpede capaç d'apagar sols per canviar la direcció d'una perturbació cósmica amb unes propietats molt interessants. Una altra novel.la en què es fan servir armes "estel.lars" és Dark Star (1974) d'Alan Dean Foster. Un equip viatja en una nau espacial carregada de bombes conscients amb la capacitat de destruir un planeta sencer. La seva missió és determinar si els planetes descoberts són inestables perquè es poden destruir, el seu sol està a prop d'una supernova, etc. En aquest cas els destrueixen per evitar que les futures colònies que es podrien assentar al mateix pateixin perills. La tripulació està psicològicament desequilibrada pels llargs anys passats a l'espai, ja que no poden tornar fins que no hagin llançat totes les bombes. A més, la nau té cada vegada més problemes i tothom vol tornar a casa. Però quan van a detonar la penúltima bomba es troben amb què el mecanisme que les ha de llançar sobre el planeta s'encalla. La bomba insisteix en esclatar i els astronautes l'hauran de convèncer del contrari... ja que no pot ser desactivada.

A l'excel.lent conte "Espoleta del Temps", de Randall Garrett, la primera nau amb propulsió FTL de la humanitat, descubreix en arribar al seu destí que l'onada de xoc de la hiperpropulsió provoca l'esclat de les estrelles a una certa distància d'aquestes. Això provoca un interessant problema, perquè si al parar el motor es produeix l'esclat del sol més proper al seu destí... com aconseguirà la nau tornar a casa sense destruir el sistema solar a l'intent?

Heralds de portents, guia de mags en la cerca de Déu, espases destructores de sistemes solars complets. Noves i supernoves són certament fenòmens molt interessants. Però és millor observar-los des de lluny. De totes maneres, si de cas una nit de lluna plena comença a lluir amb una llum excessiva... alerta. Penseu acuradament què fareu a les vostres properes hores. Perquè és possible que per al següent dia ja no existeixi un sol com aquell que vau conèixer que pugui aixecar-se de nou per sobre l'horitzó.